Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família
(DOGC núm. 2687, de 23 de
juliol de 1998; Correcció d'errades DOGC núm. 2732,
de 28 de setembre de 1998)
Índex
Preàmbul
Títol I. Els efectes del matrimoni
Capítol I.
Disposicions generals
Capítol I.
Disposicions generals (Arts.
1-9)
Capítol
II. Relacions econòmiques
entre els cònjuges
(Arts. 10 14)
Capítol
III. Els capítols
matrimonials
Secció primera.
Disposicions generals (Arts.
15 20)
Secció
segona. Les disposicions
per raó de matrimoni atorgades en capítols matrimonials
( Arts 21 23)
Secció
tercera. L'usdefruit
universal capitular (Arts.
24 30)
Capítol
IV. Les donacions
per raó de matrimoni atorgades fora dels
capítols matrimonials
(Arts.
31 34)
Capítol
V. Els drets viduals
familiars (Arts. 35
36)
Títol II. Els règims econòmics
matrimonials
Capítol I. El règim de separació
de béns i les compres amb pacte
de supervivència
Secció primera.
El règim de separació de béns (Arts.
37 43)
Secció
segona. Les compres
amb pacte de supervivència
(Arts. 44 47)
Capítol
II. El règim
de participació en els guanys
Secció primera.
Disposicions generals (Arts.
48 53)
Secció
segona. La liquidació
del règim (Arts.
54 57)
Secció
tercera. Pagament
del crèdit de participació (Arts.
58 60)
Capítol
III. L'associació
a compres i millores (Arts.
61 63)
Capítol
IV. L'agermanament
o pacte de mig per mig (Art.
64)
Capítol
V. El pacte de convinença
o mitja guadanyeria (Art.
65)
Capítol
VI. El règim
de comunitat de béns (Arts.
66 75)
Títol III.
Els efectes de la nul.litat del matrimoni, del divorci i de la separació
judicial (Arts.
76 86)
Títol IV. La filiació
Capítol I. La determinació
de la filiació
Secció primera.
Disposicions generals (Arts.
87 88)
Secció
segona. La filiació
matrimonial (Arts.
89 92)
Secció
tercera. La filiació
no matrimonial (Arts.
93 97)
Capítol
II. Les accions
de filiació
Secció primera.
Regles comunes (Arts.
98 102)
Secció
segona. La reclamació
de la filiació (Arts.
103 105)
Secció
tercera. La impugnació
de la filiació (Arts.
106 112)
Capítol
III. Els efectes
de la filiació (Arts.
113 114)
Títol V. L'adopció
Capítol I.
Requisits
Capítol I.
Requisits (Arts.
115 118)
Capítol
II. Constitució
i règim
Secció primera.
Constitució (Arts.
119 123)
Secció
segona. Adopció
internacional (Arts.
124 126)
Secció
tercera. Efectes específics
de la filiació
adoptiva
(Arts. 127 - 130)
Secció
quarta. Extinció
(Art. 131)
Títol VI. La potestat del pare i de la mare
Capítol I.
Disposicions generals
Capítol I.
Disposicions generals (Arts.
132 137)
Capítol
II. L'exercici de
la potestat (Arts.
138 142)
Capítol
III. El contingut
de la potestat (Arts.
143 157)
Capítol
IV. L'extinció
de la potestat i els efectes de l'emancipació (Arts.
158 159)
Capítol
V. La pròrroga
i la rehabilitació de la potestat
(Arts. 160 163)
Capítol
VI. El desemparament
(Arts. 164 166)
Títol VII. La tutela i les altres institucions
tutelars
Capítol I.
Disposicions generals
Capítol I.
Disposicions generals (Arts.
167 171)
Capítol
II. La delació
de la tutela
Secció primera.
La delació voluntària (Arts.
172 177)
Secció
segona. La delació
dativa (Arts. 178
182)
Capítol
III. Desenvolupament
de la tutela
Secció primera.
Constitució de la tutela
(Arts.
183 194)
Secció
segona. Remoció
(Arts. 195 196)
Secció
tercera. Exercici
de la tutela (Arts.
197 206)
Capítol
IV. Contingut de
la tutela
Secció primera.
Disposicions generals (Arts.
207 212)
Secció
segona. Tutela del
menor (Arts. 213
217)
Secció
tercera. Tutela
de persones incapacitades (Arts.
218 219)
Capítol
V. Extinció
de la tutela (Arts.
220 225)
Capítol
VI. El consell de
tutela (Arts. 226
236)
Capítol
VII. La curatela
(Arts. 237 246)
Capítol
VIII. El defensor
o defensora judicial (Arts.
247 250)
Capítol
IX. Aspectes registrals
(Arts. 251 252)
Capítol
X. La guarda de fet
(Arts. 253 258)
Títol VIII.
Els aliments entre parents (Arts.
259 272)
Disposició addicional
Disposicions transitòries
(Primera a sisena)
Disposicions finals
(Primera a quarta)
Preàmbul
I. Finalitat de la Llei
El Parlament de Catalunya, en la
sessió plenària tinguda el 29 d'abril de 1981, va
disposar la creació, en el si de la Comissió de Justícia,
Dret i Seguretat Ciutadana, d'una ponència conjunta, amb
l'objectiu d'elaborar una proposició de llei d'adequació
de la Compilació del dret civil especial de Catalunya a la
realitat actual.
La Ponència va establir un
calendari de treball basat en l'establiment de dues etapes ben definides:
la primera, dedicada a l'adaptació de la Compilació
a la Constitució espanyola del 1978, i la
segona, a l'adequació d'aquest
cos legal a les necessitats actuals de la societat i a la realitat
catalana d'avui.
El primer objectiu es va complir
amb la promulgació de la Llei 13/1984, del 20 de març,
de modificació de la Compilació del dret civil especial
de Catalunya, que, des d'aleshores, passà a denominar-se
Compilació del dret civil de Catalunya, i amb el Decret legislatiu
1/1984, del 19 de juliol, pel qual es va aprovar el text refós
d'aquest cos legal.
Però, com expressament es
feia constar en l'exposició de motius d'aquella Llei, la
consecució del segon objectiu requeria una tasca molt més
complexa, que havia de completar-se amb una consideració
aprofundida de la incidència del dret civil català
en el si de la nostra societat.
L'estudi d'aquesta incidència
es va dur a terme durant el Simposi de Dret Civil de Catalunya,
convocat pel Departament de Justícia, amb motiu de la celebració
dels vint-i-cinc anys de la Compilació. El Simposi, que va
comptar amb la participació de tots els estaments del món
jurídic català, va tenir lloc els anys 1985 i 1986.
Després, a partir dels avantprojectes
de llei elaborats pel Departament de Justícia i aprovats
pel Govern, el Parlament de Catalunya ha efectuat una intensa tasca
legislativa per a l'assoliment d'aquell segon objectiu d'adequació
del dret civil català a la realitat social catalana d'avui.
La Compilació del dret civil
de Catalunya dedicava noranta-un articles al dret de família,
dividits en quatre títols: el primer, sobre la filiació;
el segon, sobre l'adopció (un sol article); el tercer, sobre
el règim econòmic conjugal, i l'últim, sobre
els heretaments, situats ara, més adequadament, en el si
del dret successori.
La migradesa d'aquesta regulació
no responia a la riquesa del dret que regia a Catalunya això
sí, cada vegada més oblidat, sinó a les circumstàncies
especials en què es va promulgar la Compilació.
Per això, la reforma i el
desenvolupament d'aquest text exigeixen un esforç legislatiu
considerable, que s'ha dut a terme segons la tècnica de les
lleis especials, que, a més de comptar amb el precedent de
l'obra legislativa del Parlament català de l'època
de la Segona República, ha permès resoldre les situacions
que més necessitaven una reforma urgent, sense sotmetre-les
a la demora inherent a tota empresa codificadora.
Cal tenir present que aquesta tècnica
ha estat utilitzada sempre amb el propòsit que, arribat el
moment oportú, les lleis especials aprovades s'haurien de
refondre en un text codificat per a cada una de les branques cabdals
del nostre dret: el de família, el de successions i el patrimonial,
comprensiu, aquest darrer, en termes generals, de les matèries
de què tracten els llibres tercer i quart de la Compilació;
susceptibles, a més, aquests tres textos, de refondre's altra
vegada en un cos legal unitari: el Codi de dret civil de Catalunya.
Seguint aquesta metodologia, el
Codi de successions per causa de mort va ser aprovat pel Parlament
de Catalunya per la Llei 40/1991, del 30 de desembre.
Les lleis especials en matèria
de dret de família que han estat aprovades pel Parlament,
seguint l'ordre cronològic, es relacionen tot seguit:
Llei 7/1991, del 27 d'abril, de
filiacions.
Llei 37/1991, del 30 de desembre,
sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció,
modificada per la Llei 8/1995, del 27 de juliol, d'atenció
i protecció dels infants i els adolescents.
Llei 39/1991, del 30 de desembre,
de la tutela i institucions tutelars.
Llei 8/1993, del 30 de setembre,
de modificació de la Compilació en matèria
de relacions patrimonials entre cònjuges.
Llei 10/1996, del 29 de juliol,
d'aliments entre parents.
Llei 11/1996, del 29 de juliol,
de modificació de la Llei 39/1991, del 30 de desembre.
Llei 12/1996, del 29 de juliol,
de la potestat del pare i de la mare.
Atès que els heretaments
han estat situats dins el dret successori, aquesta vasta obra legislativa
conté totes les institucions jurídiques de caràcter
familiar, amb la inclusió dels efectes de la nul.litat del
matrimoni, del divorci i de la separació judicial, susceptibles
de regulació legal, llevat de les que la Constitució
espanyola reserva expressament a l'Estat, és a dir, les relacions
juridicocivils relatives a les formes del matrimoni i les referents
a algun àmbit no reservat, que s'han deixat momentàniament
de banda per raons d'oportunitat.
Un cop establert això, ha
arribat el moment de la refosa de tota aquesta obra legislativa
en un cos legal unificat, finalitat a la qual respon aquesta Llei
del Codi de família.
II. Principis d'aquesta Llei
Aquesta Llei substitueix tota la
legalitat anterior en matèria d'institucions familiars i,
per tant, la normativa fins ara vigent de la Compilació i
les lleis especials abans relacionades, que queden refoses en el
text codificat.
La nova regulació és,
naturalment, respectuosa amb la Constitució espanyola; amb
els principis clàssics del dret familiar català, susceptibles
d'adequar-se a la gran transformació que ha experimentat
la família catalana en el curs del segle que finalitza; amb
el text de la Compilació, i, molt particularment, amb les
anomenades lleis especials que el Parlament ha aprovat. Conté,
també, totes les innovacions que reclama la societat catalana
d'avui.
La Constitució espanyola,
concretament l'article 39, assegura la protecció social,
econòmica i jurídica de la família, però
no desenvolupa aquesta protecció més enllà
dels fills, iguals davant la llei, i de les mares, al marge de llur
estat civil, i també respecte a les persones que pretenen
encapçalar una família formant una parella unida en
matrimoni, institució garantida per l'article 32 del text
constitucional.
Igualment, el dret català
ha considerat sempre la família la institució social
bàsica i la primera cèl.lula de la societat.
Però el vigor que el nostre
dret ha conferit a la institució familiar i el sentit proteccionista
que hi impera han estat tothora compatibles amb el reconeixement
de la personalitat individual i de la màxima llibertat de
les persones que en formen part.
Aquesta Llei es mostra plenament
fidel a tots aquests principis. El propòsit de protecció
de la família i de les finalitats que li incumbeixen es posa
en relleu al llarg de totes les institucions que regula, com es
desprèn, entre altres, de les normes que limiten la disponibilitat
de l'habitatge familiar; de la fixació dels deures del pare
i de la mare envers els fills, que caracteritzen la relació
paternofilial; del favor filii; de la possibilitat de substituir
la intervenció judicial per l'acord dels dos parents més
pròxims del fill o filla per a resoldre els desacords ocasionals
del pare i la mare; de la prevalença d'aquests, en la delació
de la tutela, respecte a la judicial; o de la reimplantació
facultativa del consell de tutela, dins l'organisme tutelar.
El respecte d'aquesta Llei pel principi
de l'autonomia de la voluntat s'evidencia amb el manteniment de
la llibertat del pacte en l'elecció del règim econòmic
matrimonial, i en l'aplicació, com a supletori, del de separació
de béns. Aquest règim ha funcionat pacíficament
a Catalunya durant molts anys, fins i tot després de caure
en desús el sistema dotal, i es compagina perfectament amb
la progressiva incorporació de la dona en el món del
treball.
Es manté com a factor correctiu,
ja incorporat en la Llei 8/1993, del 30 de setembre, la possibilitat
que el cònjuge que ha treballat desinteressadament per a
la casa o per a l'altre cònjuge pugui obtenir una compensació
econòmica en les situacions de crisi del matrimoni i, per
tant, de possibles enfrontaments separació, divorci i nul.litat,
com a mesura de protecció de la part més dèbil.
En aquest mateix marc del respecte
de l'autonomia de la voluntat pot incardinar-se la institució
de l'autotutela, segons la qual qualsevol persona amb plena capacitat
d'obrar pot designar i establir les condicions del seu organisme
tutelar, en previsió d'una futura declaració d'incapacitat.
Aquesta Llei també recull
de la Compilació les regulacions dels règims econòmics
matrimonials, encara en vigor, propis d'algunes comarques de Catalunya.
Això constitueix una mostra de la seva fidelitat a un altre
tret característic del nostre ordenament jurídic,
com és el predicament de què sempre han gaudit el
costum i el respecte pels drets locals.
Aquesta és també una
llei innovadora. A més de les moltes innovacions que contenen
les lleis especials objecte de la present refosa, i que ara s'hi
mantenen, se n'hi han introduït d'altres, ja mencionades abans
o que ho seran després en el curs d'aquest preàmbul.
És, finalment, digna de menció
l'eliminació de la regulació del dot, de la tenuta,
de l'esponsalici o escreix, del tantumdem, de l'aixovar i del cabalatge
i del pacte d'igualtat de béns i guanys, del tractament residual
dels quals s'ocupa la disposició transitòria segona
de la Llei.
Aquesta Llei és majoritàriament
respectuosa amb la normativa de les lleis que son objecte de la
refosa i fidel, per tant, a llurs principis inspiradors, sens perjudici,
però, dels ajustaments terminològics necessaris i,
en alguns casos de fons, de les supressions i les addicions noves,
aconsellables, sens dubte, a l'hora d'establir un text plenament
actualitzat.
III. Estructura i contingut d'aquesta
Llei
Aquesta Llei està formada
per dos-cents setanta-dos articles, una disposició addicional,
sis disposicions transitòries i quatre disposicions finals.
El text consta de vuit títols,
dividits en capítols que, quan cal, es divideixen en seccions.
Els títols son els següents:
I. Els efectes del matrimoni.
II. Els règims econòmics
matrimonials.
III. Els efectes de la nul.litat
del matrimoni, del divorci i de la separació judicial.
IV. La filiació.
V. L'adopció.
VI. La potestat del pare i de la
mare.
VII. La tutela i les altres institucions
tutelars.
VIII. Els aliments entre parents.
El Títol I, relatiu al matrimoni
i als seus efectes, conté uns preceptes generals d'introducció
i una regulació de les relacions personals entre els cònjuges
que no figuraven en el dret propi de Catalunya o hi figuraven de
manera dispersa.
A més de la novetat que representa
l'intent de desjudicialitzar els desacords entre els cònjuges,
preveient la intervenció facultativa de determinats familiars,
s'ha aclarit l'obligació de contribuir a les càrregues
de la família de tots els qui viuen sota un mateix sostre.
Quant a la resta, es manté,
com ja s'ha exposat, la necessitat del consentiment del cònjuge
no titular
o, si de cas hi manca, de l'autoritat
judicial per a la disposició de l'habitatge familiar, i,
també, sense Pàgina principal del Projecte Norma civil
alteracions significatives, la normativa vigent en matèria
de contractació entre cònjuges, drets viduals, donacions
per raó del matrimoni fora dels capítols matrimonials
i la regulació d'aquests.
La referència, com és
natural, es troba en la Compilació i en la Llei 8/1993, del
30 de setembre, de modificació de la Compilació en
matèria de relacions patrimonials entre cònjuges.
El Títol II regula els règims
econòmics matrimonials, mantenint el sistema de llibertat
de pacte i, supletòriament, prenent també com a pauta
el dret en vigor, el de separació de béns, amb la
compensació econòmica per raó del treball desinteressat,
introduïda en el nostre ordenament jurídic per la Llei
8/1993.
En relació amb aquest correctiu,
s'estableixen dues particularitats: primera, que la reclamació
de la indemnització pretesa s'ha de formular en el primer
procediment en què es demani la separació, el
divorci o la nul.litat del matrimoni
i, en els casos de nul.litat canònica o de dispensa pontifícia,
en el tràmit d'execució civil, i, segona, que el dret
a aquesta compensació és compatible amb els altres
drets de caràcter econòmic que puguin correspondre
al cònjuge que en surt beneficiat, si bé serà
tingut en compte en la fixació quantitativa d'aquests.
Constitueix una altra innovació
interessant la possibilitat de demanar, per raons d'economia processal,
en aquells procediments o en els tràmits indicats, la divisió
dels béns tinguts pels cònjuges en indivisió.
A part del règim de separació
de béns, es recullen de la Compilació les regulacions
de l'associació a compres i millores, del Camp de Tarragona;
el pacte de convinença o mitja guadanyeria, de la Vall d'Aran;
l'agermanament o pacte de mig per mig, del dret de Tortosa, i, respectant
els criteris de l'esmentada Llei 8/1993, es regula el règim
de participació en els guanys i el règim de comunitat,
que tanca la normativa dels règims econòmics matrimonials.
En el Títol III s'introdueixen
els efectes de la nul.litat del matrimoni, del divorci i de la separació
judicial.
Efectivament, l'article 149.1.8
de la Constitució no reserva aquestes matèries a l'Estat,
les quals estan clarament incloses en l'article 9 de l'Estatut.
De fet, el Parlament ja ha legislat en matèria relativa als
efectes de la separació, la nul.litat i el divorci, sense
cap veu que en qüestioni la competència. Aquesta Llei
refon i completa aquesta legislació, com ara en la indemnització
compensatòria (actual article 23 de la Compilació),
els aliments entre parents i la potestat del pare i de la mare.
La regulació de la mateixa
nul.litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial
sembla, efectivament, inadequada conjunturalment, però els
efectes personals i econòmics, regulats ja en part, no presenten
cap inconvenient d'oportunitat. Es tracta, ni més ni menys,
d'exercir les nostres competències per desenvolupar i millorar
el dret civil de Catalunya.
La filiació es concep d'una
manera global, tot comprenent la biològica o per naturalesa
i l'adoptiva.
La filiació per naturalesa
es regula específicament en el títol IV, i es pren
com a referència el que disposa actualment la Llei 7/1991,
del 27 d'abril, de filiacions.
Es mantenen, en conseqüència,
els principis rectors en què va inspirar-se aquesta normativa
i, per tant, el de la lliure investigació de la paternitat
i la maternitat, amb tota classe de proves, reconegut
històricament en el dret
català des de l'edat mitjana; el del favor filii, sense discriminació
tant si es tracta d'un fill o filla dins el matrimoni com fora d'aquest;
la inclusió, dins la filiació per naturalesa, de la
que deriva de les tècniques modernes de la fecundació
assistida, compresa la fecundació post mortem.
És d'interès remarcar,
també, que el període previst en aquella Llei per
a la impugnació de la paternitat, matrimonial o no matrimonial,
serà ara de dos anys comptadors a partir del descobriment
de les proves en què es fonamenti la impugnació, o
de les altres circumstàncies ja previstes en l'esmentada
Llei.
El títol V regula la filiació
adoptiva, separadament de la filiació per naturalesa per
raons sistemàtiques i perquè l'existència,
al costat de la família adoptiva, de la família per
naturalesa introdueix un element diferenciador que justifica un
tractament legal independent.
No obstant això, i com sigui
que aquesta regulació pren per base la Llei 37/1991, del
30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats
i de l'adopció, es manté íntegrament el principi
d'equiparació absoluta entre la filiació per naturalesa
i la filiació adoptiva.
D'aquesta Llei no s'ha recollit
finalment la part de protecció de les persones menors, principalment
perquè, d'una banda, és una matèria en la qual
la gran intervenció de l'Administració fa que sigui
una regulació subjecta a més modificacions que les
normes civils simples i, de l'altra, perquè en aquests moments
ja s'ha vist la necessitat que es modifiqui en tota la part que
regula la intervenció de l'Administració en l'adopció
de les persones menors desemparades; una modificació, tanmateix,
que requereix un consens social ampli, i és precipitat plantejar-la
en aquests moments.
El Títol VI regula la potestat
del pare i de la mare, denominació que substitueix la de
"pàtria potestat", emprant una terminologia més adequada
als temps i a la realitat actual, en què la titularitat i
l'exercici d'aquesta potestat és normalment compartida pel
pare i per la mare.
Aquesta regulació, com ja
s'ha indicat, constitueix una novetat en el nostre ordenament civil,
que mai no havia tractat sistemàticament aquesta institució,
i es fa ara d'acord amb la Llei 12/1996, del 29 de juliol, de la
potestat del pare i de la mare.
Es manté, doncs, el plantejament
favorable a la presència del fill o filla en les preses de
decisions, especialment a partir dels dotze anys, i se'n facilita
l'autonomia patrimonial, ja que, més enllà de l'emancipació
formal, hom reconeix la intervenció del fill o filla en aquest
àmbit, el qual, a partir dels setze anys, administra els
béns adquirits amb la seva activitat, pot substituir les
autoritzacions judicials i, en lògica contrapartida, contribueix
a les despeses familiars.
El Títol VII regula la tutela
i la curatela, seguint la pauta de la normativa de la Llei 39/1991,
del 30 de desembre, i la Llei 11/1996, del 29 de juliol, però
amb algunes particularitats que cal posar en relleu.
El sistema de tutela familiar, basat
en la prevalença de la voluntat del pare i de la mare en
la designació de la persona que ha d'exercir la tutela, com
a concreció del principi més ampli de llibertat civil,
que ha inspirat tradicionalment el model de tutela vigent a la societat
catalana, es modifica segons la supressió de la figura del
protutor, que no havia arrelat; es perfila el sistema de rendició
de comptes de la tutela, i es reforça amb la creació
facultativa del consell de tutela, que es pot establir en els casos
de tutela deferida per la mateixa persona a tutelar o pel pare i
la mare d'aquesta. El consell substitueix, en alguns casos, la intervenció
judicial en el control de l'actuació de la persona que exerceix
la tutela i pot concedir l'autorització per a determinats
actes que, en un altre cas, requereixen la judicial.
Finalment, es canvia la denominació
del Registre de Tuteles i Autotuteles pel de Registre de Nomenaments
Tutelars no Testamentaris, que s'ajusta més a la seva funció,
i es preveu la preceptiva comunicació al jutjat on es va
constituir la tutela dels esdeveniments més importants del
funcionament del consell de tutela, en els casos en què s'hagi
creat aquest òrgan.
A l'últim, el Títol
VIII regula l'obligació de prestació d'aliments entre
parents una altra novetat en el nostre ordenament jurídic
modern, d'acord amb la normativa de la Llei 10/1996, del 29 de juliol,
d'aliments entre parents.
En definitiva, aquesta Llei conté
una normativa completa i autònoma de totes les institucions
pròpies del dret de família, amb la sola excepció,
per les raons ja dites, de les relacions juridicocivils relatives
a les formes del matrimoni.
La Llei substitueix, per consegüent,
tot el dret de família vigent fins ara a Catalunya, i l'engloba
en un sol text, degudament harmonitzat i modernitzat, d'acord amb
les necessitats i la realitat de la societat
catalana d'avui.
TÍTOL I
Els efectes del matrimoni
Capítol I
Disposicions generals
Disposicions generals
Article
1. El matrimoni
1. El matrimoni és una institució
que dóna lloc a un vincle jurídic, que origina una
comunitat de vida en la qual el marit i la muller han de respectar-se
i ajudar-se mútuament i actuar en interès de la família.
Els cònjuges han de guardar-se fidelitat i prestar-se socors
mutu.
2. El marit i la muller tenen en
el matrimoni els mateixos drets i deures.
Article
2. Domicili familiar
1. El marit i la muller determinen
de comú acord el domicili familiar. Davant terceres persones,
es presumeix que el domicili familiar és aquell on els cònjuges
conviuen habitualment o bé un d'ells i la major part de la
família.
2. En cas de desacord respecte al
domicili, qualsevol dels cònjuges pot acudir a l'autoritat
judicial, qui el determinarà en interès de la família
als efectes legals.
Article
3. Direcció de la família
1. La direcció de la família
correspon als dos cònjuges de comú acord, tenint sempre
en compte l'interès de tots els seus membres.
2. En interès de la família,
qualsevol dels cònjuges pot actuar tot sol per a atendre
les despeses familiars ordinàries, i es presumeix que el
cònjuge que actua té el consentiment de l'altre.
3. Cap dels cònjuges no es
pot atribuir la representació de l'altre si no li ha estat
conferida, llevat de situacions d'urgència o d'impossibilitat
que l'altre cònjuge presti el seu consentiment.
4. A la gestió feta per un
dels cònjuges en nom de l'altre, li son aplicables les regles
en matèria de gestió de negocis.
Article
4. Despeses familiars
1. Tenen la consideració
de despeses familiars les necessàries per al manteniment
de la família, amb adequació als usos i al nivell
de vida familiar, i en especial:
a) Les originades en concepte d'aliments
en el seu sentit més ampli, d'acord amb la definició
que en fa aquest Codi.
b) Les d'adquisició i millora,
si és de titularitat conjunta, dels habitatges o d'altres
béns d'ús de la família i, en tots els casos,
les despeses de conservació. Les derivades de l'adquisició,
de pagament de millores i de préstecs concedits amb la finalitat
d'adquirir o fer millores a l'habitatge familiar o a d'altres béns
d'ús de la família únicament tenen la consideració
de despeses familiars, en la part que correspongui al valor del
seu ús, si es tracta de béns de titularitat d'un dels
cònjuges en el règim de separació de béns
o si es tracta de béns privatius en els altres règims
econòmics matrimonials. En tots els casos també son
despeses familiars les de conservació.
c) Les atencions de previsió,
mèdiques i sanitàries.
2. També és considerada
despesa familiar l'originada pels aliments en el sentit més
ampli, dels fills no comuns que convisquin amb el marit i la muller,
i les despeses originades pels altres parents que hi
convisquin, llevat, en ambdós
casos, que no ho necessitin.
3. No tenen la consideració
de despeses familiars les derivades de la gestió i la defensa
dels béns privatius, excepte les que tenen connexió
directa amb el manteniment familiar. Tampoc no tenen la
consideració de despeses
familiars les que responen a l'interès exclusiu d'un dels
cònjuges.
Article
5. Contribució a les despeses
del manteniment familiar
1. En la forma que pactin, els cònjuges
contribueixen a les despeses del manteniment familiar amb l'aportació
pròpia al treball domèstic, amb la seva col.laboració
personal o professional no retribuïda o amb retribució
insuficient en l'activitat professional o empresarial de l'altre
cònjuge, amb els recursos procedents de la seva activitat
o dels seus béns, en proporció als seus ingressos
i, si
aquests no son suficients, en proporció
als seus patrimonis.
2. Els fills, mentre conviuen amb
la família, contribueixen proporcionalment a aquestes despeses
en la forma establerta per l'article 146.
3. Els altres parents que conviuen
amb la família hi contribueixen, si és el cas, en
la mesura de llurs possibilitats i d'acord amb les despeses que
generen.
Article
6. Deure d'informació recíproca
Els cònjuges tenen l'obligació
recíproca d'informar-se adequadament de la gestió
patrimonial que duguin a terme en atenció al manteniment
de les despeses familiars.
Article
7. Demora en els pagaments
En cas d'incompliment per part d'una
de les persones obligades, qualsevol de les altres pot demanar a
l'autoritat judicial, a part de l'efectivitat dels pagaments pendents,
que acordi la prestació de les
garanties o l'adopció de
les mesures convenients per a assegurar els pagaments futurs. Aquestes
mesures poden ésser modificades o revocades.
Article
8. Responsabilitat
Davant terceres persones, ambdós
cònjuges responen solidàriament de les obligacions
contretes per raó de les despeses familiars a què
fa referència l'article 4, si es tracta de despeses adequades
als usos i al nivell de vida de la família; en un altre cas,
en respon el cònjuge que ha contret l'obligació.
Article
9. Disposició de l'habitatge
familiar
1. Amb independència de quin
sigui el règim econòmic matrimonial aplicable, el
cònjuge titular, sense el consentiment de l'altre, no pot
dur a terme cap acte d'alienació, gravamen o, en general,
de disposició del seu dret en l'habitatge familiar o en els
mobles d'ús ordinari que en comprometi l'ús, encara
que es refereixi a quotes indivises. Aquest consentiment no es pot
excloure per pacte ni atorgar-se amb caràcter general. Si
manca el consentiment, el jutge o jutgessa pot autoritzar l'acte,
atès l'interès de la família o si hi concorre
una altra causa justa.
2. L'acte efectuat sense el consentiment
o l'autorització que estableix l'apartat 1 és anul.lable,
a instància de l'altre cònjuge o dels seus fills menors,
si conviuen en l'habitatge, dins el termini de
quatre anys des que en tinguin coneixement
o des de la seva inscripció en el Registre de la Propietat.
3. No és procedent l'anul.lació
quan l'adquirent actua de bona fe i a títol onerós,
si, a més, el titular ha manifestat que l'immoble no tenia
la condició d'habitatge familiar, encara que sigui manifestació
inexacta. Tanmateix, el cònjuge que n'ha disposat respon
dels perjudicis que hagi pogut causar, d'acord amb la legislació
aplicable.
4. En els casos de separació
judicial, de nul.litat o de divorci, no cal el consentiment de l'altre
cònjuge ni l'autorització judicial per a disposar
lliurement del que havia estat habitatge familiar, tret del cas
en què el cònjuge no titular o els fills tinguin dret
a l'ús de l'esmentat habitatge, llevat que la disposició
es faci respectant aquest dret.
Capítol II
Relacions econòmiques entre
els cònjuges
Relacions econòmiques entre
els cònjuges
Article
10. Règim econòmic del
matrimoni
1. El règim econòmic
matrimonial és el convingut en capítols.
2. Si no hi ha pacte, o en el cas
que els capítols matrimonials siguin ineficaços, el
règim econòmic és el de separació de
béns.
Article
11. Llibertat de contractació
Els cònjuges es poden transmetre
béns i drets per qualsevol títol i dur a terme entre
ells tot tipus de negocis jurídics. En cas d'impugnació
judicial, els correspon la prova del caràcter onerós
de la transmissió.
Article
12. Presumpció de donació
En cas de fallida o concurs de creditors
d'un dels cònjuges, els béns adquirits per l'altre
a títol onerós durant l'any anterior a la declaració
o des de la data de la retroacció s'han de presumir donats
pel primer, llevat que s'acrediti que, en el moment de l'adquisició,
el matrimoni estava separat judicialment o de fet o que l'adquirent
disposava d'ingressos o recursos suficients per a efectuar-la.
Article
13. Embargament de comptes indistints
En cas d'embargament de comptes
indistints per deutes privatius d'un dels cònjuges, el cònjuge
no deutor pot sostreure de l'embargament els imports que acrediti
que li pertanyen amb caràcter exclusiu, llevat que hagi consentit
expressament l'obligació contreta pel cònjuge deutor.
Article
14. Donacions fora de capítols
Les donacions entre cònjuges
fetes fora de capítols matrimonials son revocables en els
casos generals de revocació de donacions, per bé que,
en el cas de supervenció de fills, la revocació només
té efecte si es tracta de fills comuns.
Capítol III
Els capítols matrimonials
Els capítols matrimonials
Secció Primera
Disposicions Generals
Disposicions Generals
Article
15. Contingut
1. En els capítols matrimonials,
hom pot determinar el règim econòmic matrimonial,
convenir heretaments, fer donacions i establir les estipulacions
i els pactes lícits que es considerin convenients, àdhuc
en previsió d'una ruptura matrimonial.
2. Els capítols matrimonials
es poden atorgar abans o després del casament. Els atorgats
abans només produeixen efectes a partir de la celebració
del matrimoni.
Article
16. Capacitat
1. Poden atorgar capítols
matrimonials els qui poden contreure vàlidament matrimoni,
però necessiten, si escau, els complements de capacitat que
corresponguin.
2. No cal la intervenció
del defensor o defensora judicial en les disposicions establertes
pel pare o la mare a favor dels seus fills menors no emancipats,
encara que hi hagi reserva de drets a favor
d'aquells, sempre que no hi hagi
contraposició d'interessos, cas en què s'ha d'aplicar
el que disposa l'article 157.
Article
17. Forma i inscripció
1. Els capítols matrimonials
i llurs modificacions s'han d'atorgar en escriptura pública.
2. Els capítols matrimonials,
i llurs modificacions, i també els pactes, les resolucions
judicials i altres fets que canviïn o modifiquin el règim
econòmic matrimonial, no son oposables a terceres persones
mentre no es facin constar en la
inscripció del matrimoni en el Registre Civil, i, si és
el cas, en els altres registres públics la legislació
dels quals ho estableixi.
Article
18. Modificació
1. Per a la modificació dels
capítols o per a deixar-los sense efecte, cal el consentiment
de totes les persones que els havien atorgat, o dels seus hereus,
si la modificació afecta drets que aquelles haguessin conferit.
2. La modificació del règim
econòmic matrimonial i dels pactes successoris recíprocs
entre cònjuges i llur resolució, i també dels
establerts per ells a favor dels fills, la poden acordar exclusivament
els cònjuges, sense necessitat d'acord de les altres persones
que hagin concorregut en els capítols ni dels hereus.
Article
19. Drets adquirits
La modificació del règim
econòmic matrimonial no afecta els drets adquirits per terceres
persones.
Article
20. Ineficàcia per nul.litat
o divorci
1. Els capítols queden sense
efecte si el matrimoni és declarat nul o es dissol per divorci.
2. Si el matrimoni es dissol per
divorci, conserven l'eficàcia:
a) Els heretaments i les donacions
a favor d'un dels contraents, si l'afavorit o afavorida continua
treballant per a la casa i hi ha descendència del matrimoni.
son ineficaços l'usdefruit vidual i els altres drets que,
si escau, s'hagin pactat en forma accessòria a favor del
cònjuge d'aquell o d'aquella. Si no es continua treballant
per a la casa o no hi ha descendència, i també si
el cònjuge contreu nou matrimoni, l'heretament o la donació
esdevenen revocables per la sola voluntat de l'heretant o donant.
b) Els heretaments a favor de la
descendència del matrimoni, en consideració al qual
es varen atorgar els capítols. Els heretaments purs esdevenen
revocables.
c) El reconeixement de fills fet
per qualsevol dels cònjuges.
Secció segona
Les disposicions per raó de
matrimoni atorgades en capítols matrimonials
Les disposicions per raó de
matrimoni atorgades en capítols matrimonials
Article
21. Donacions capitulars
1. Les donacions atorgades pel pare
i la mare als fills comuns, sense designació de parts, s'entenen
fetes per tots dos a mitges.
2. Els béns donats conjuntament
als contraents o als cònjuges pertanyen a tots dos en proindivís
ordinari i a parts iguals, llevat que el donant no ho disposi altrament.
Article
22. Revocació
Les donacions atorgades en capítols
matrimonials únicament son revocables per incompliment de
càrregues, en el termini d'un any, comptador a partir de
l'incompliment, si bé poden ésser reduïdes, en
allò que resultin inoficioses per raó de llegítimes,
en cas de supervivència o supervenció de fills.
Article
23.
Actes fraudulents
1. son nuls, encara que s'atorguin
a nom d'una persona interposada:
a) Les retrodonacions fetes posteriorment
per l'hereu o donatari a favor de l'heretant o del donant, o dels
seus hereus, de béns compresos en un heretament o en una
donació atorgada en capítols
matrimonials.
b) Els actes posteriors del donant
o de l'heretant, en disminució, derogació o perjudici
de la donació o de l'heretament, i els de l'hereu o del donatari
que els consenti.
2. Es presumeixen fraudulents, en
particular, la compra feta pel pare o la mare al fill o filla de
béns compresos en un heretament o en una donació atorgada
en capítols matrimonials, si el pagament del preu consta
solament per confessió i el reconeixement de deutes fet pels
fills a favor del pare o de la mare, si no en consta la realitat
per altres mitjans de prova.
3. Igualment és ineficaç
qualsevol acte o contracte adreçat a eludir les prohibicions
establertes en aquest article.
Secció tercera
L'usdefruit universal capitular
L'usdefruit universal capitular
Article
24. Contingut
L'usdefruit universal reservat o
atribuït en capítols matrimonials ha de tenir el contingut
establert per l'article 69 del Codi de successions.
Article
25. Obligació de fer inventari
1. L'usufructuari universal designat
en capítols ha de fer inventari de tots els béns i
els drets del causant, excepte que se l'hagi dispensat d'aquesta
obligació en el títol constitutiu o en el que el modifiqui.
2. L'inventari s'ha de formalitzar
en escriptura pública i els nus propietaris poden intervenir
en la formalització.
Article
26. Termini
1. L'usufructuari ha de fer l'inventari
en el termini establert en els capítols matrimonials i, si
els capítols no estableixen el termini, dins els sis mesos
següents a la mort del causant.
2. Si l'usufructuari no ha fet inventari
dins els terminis establerts per l'apartat 1, qualsevol persona
interessada pot demanar a l'autoritat judicial que es faci, amb
la seva intervenció i amb la concurrència dels qui
n'hagin demanat la pràctica. El nou termini ha d'ésser
de tres mesos i pot ésser prorrogat per un termini igual,
per una causa justa.
Article
27. Dispensa de caució
Llevat que no es disposi altrament,
l'usufructuari universal designat en capítols matrimonials
no ha de prestar cap mena de caució.
Article
28. Extinció de l'usdefruit
L'usdefruit universal convingut
en capítols matrimonials s'extingeix per les causes generals.
També s'extingeix quan l'usufructuari incompleix els deures
que li corresponen en virtut de l'article 69 del
Codi de successions.
Article
29. Extinció anticipada
En l'usdefruit pactat per un cònjuge
a favor de l'altre, les persones interessades poden demanar que
es declari l'extinció de l'usdefruit si el cònjuge
supervivent:
a) Ha estat declarat indigne de
succeir el premort.
b) Abandona els fills comuns sota
potestat o en negligeix greument la cura.
Article
30. Inalienabilitat de l'usdefruit
L'usdefruit universal capitular
és inalienable, sens perjudici que, amb el consentiment dels
nus propietaris, siguin alienats béns determinats en els
termes i les condicions que estableix l'article 69
del Codi de successions.
Capítol IV
Les donacions per raó de matrimoni
atorgades fora dels capítols matrimonials
Article
31. Règim
Les donacions atorgades fora de
capítols matrimonials per un dels contraents a favor de l'altre
en consideració al matrimoni i les que atorguin altres persones
per la mateixa raó es regeixen per les regles generals de
les donacions, llevat del que disposen els articles 32, 33 i 34.
Article
32. Dret a la restitució
1. Les donacions a què es
refereix l'article 31 estan supeditades al fet que s'arribi a celebrar
el matrimoni. Si aquest esdevé impossible o si no té
lloc en el termini d'un any des del lliurament del bé donat,
el donant pot revocar la donació i reclamar-ne la restitució,
i no és admissible cap altre deteriorament que el causat
per l'ús, d'acord amb la naturalesa del bé.
2. El donant ha d'indemnitzar el
donatari de les millores necessàries i útils fetes
al bé donat. Pel que fa a altres millores, el donatari pot
prescindir-ne si no en resulta dany per a la cosa donada o no es
devalua.
Article
33. Donacions condicionals, modals
i de béns gravats
1. Les donacions per raó
de matrimoni, atorgades fora de capítols, es poden sotmetre
a condicions i modes.
2. Si el bé donat és
subjecte a càrrega o gravamen, el donant no està obligat
a l'alliberament corresponent.
Article
34. Revocació
Les donacions a què es refereix
l'article 31 també es poden revocar per la causa i en el
termini establerts per l'article 22 en matèria de donacions
capitulars.
Capítol V
Els drets viduals familiars
Els drets viduals familiars
Article
35. Dret al parament de l'habitatge
1. Correspon al cònjuge supervivent,
no separat judicialment o de fet, la propietat de la roba, del mobiliari
i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge conjugal,
i no es computen els dits béns en el seu haver hereditari.
2. No son objecte del dret de predetracció
a què fa referència l'apartat 1 els béns que
hagin estat de titularitat del cònjuge premort i que consisteixin
en joies o objectes artístics o històrics, ni altres
que tinguin un valor extraordinari atès el nivell de vida
del matrimoni i el patrimoni relicte. Tampoc no ho son els mobles
de procedència familiar, si el cònjuge premort n'ha
disposat per actes d'última voluntat en favor d'altres persones.
Article
36. L'any de viduïtat
1. Durant l'any següent a la
mort d'un dels cònjuges, el supervivent que no sigui usufructuari
universal del patrimoni del premort té dret a habitar tot
l'habitatge conjugal, amb facultat per a prendre'n possessió,
i a ésser alimentat a càrrec d'aquest patrimoni, en
consonància amb el nivell de vida que havien mantingut els
cònjuges i amb la importància del patrimoni. Aquest
dret és independent dels altres que puguin correspondre al
cònjuge supervivent en virtut de la defunció del premort.
2. El cònjuge supervivent
separat judicialment o de fet no tindrà els drets a què
fa referència l'apartat 1, i els perd, en altre cas, si,
durant l'any següent a la mort del cònjuge, es torna
a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona, i també
si abandona o negligeix greument els fills comuns sota potestat.
En cap cas no està obligat a tornar l'import dels aliments
percebuts.
TÍTOL II
Els règims econòmics
matrimonials
Capítol I
El règim de separació
de béns i les compres amb pacte de supervivència
Secció primera
El règim de separació
de béns
Capítol I
El règim de separació
de béns i les compres amb pacte de supervivència
Secció primera
El règim de separació
de béns
Article
37. Contingut
En el règim de separació
de béns, cada cònjuge té la propietat, el gaudi,
l'administració i la lliure disposició de tots els
seus béns, dins els límits establerts per la llei.
Article
38. Béns privatius
En el règim de separació
de béns, son propis de cadascun dels cònjuges tots
els que tenia com a tals quan es va celebrar el matrimoni i els
que adquireixi després per qualsevol títol.
Article
39. Adquisicions oneroses
En les adquisicions fetes a títol
onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si
consta la titularitat dels béns, la contraprestació
s'entén pagada amb diner de l'adquirent. En el cas que la
contraprestació procedeixi de l'altre cònjuge, se'n
presumeix la donació.
Article
40. Titularitats dubtoses
En cas de dubte sobre a quin dels
cònjuges pertany algun bé o dret, s'entén que
correspon a tots dos per meitats indivises, llevat que es tracti
de béns mobles que siguin d'ús personal o que estiguin
directament destinats al desenvolupament de l'activitat d'un dels
cònjuges i que no siguin d'extraordinari valor, cas en el
qual es presumeix que pertanyen a aquest.
Article
41. Compensació econòmica
per raó de treball
1. En els casos de separació
judicial, divorci o nul.litat, el cònjuge que, sense retribució
o amb una retribució insuficient, ha treballat per a la casa
o per a l'altre cònjuge té dret a rebre d'aquest una
compensació econòmica, en el cas que s'hagi generat,
per aquest motiu, una situació de desigualtat entre el patrimoni
de tots dos que impliqui un enriquiment injust.
2. La compensació s'ha de
satisfer en metàl.lic, llevat d'acord entre les parts o si
l'autoritat judicial, per causa justificada, autoritza el pagament
amb béns del cònjuge obligat. El pagament ha de tenir
efecte en un termini màxim de tres anys, amb meritació
d'interès legal des del reconeixement, cas en el qual pot
acordar-se judicialment la constitució de garanties a favor
del cònjuge creditor.
3. El dret a aquesta compensació
és compatible amb els altres drets de caràcter econòmic
que corresponen al cònjuge beneficiat, i ha d'ésser
tingut en compte per a la fixació d'aquests altres drets.
Article
42. Exercici del dret a la compensació
1. El dret a la compensació
econòmica establert per l'article 41 només es pot
exercir en el primer procediment en el qual se sol.liciti la separació,
el divorci o la nul.litat, i, per tant, no es pot formular en l'eventual
procediment subsegüent de nul.litat o divorci, llevat que hi
hagi hagut reconciliació i nova convivència i per
raó d'aquesta.
2. En el cas de resolucions dictades
pels tribunals eclesiàstics en què es declari la nul.litat
de matrimoni canònic o de decisions pontifícies sobre
matrimoni rat i no consumat, el dret establert per l'article 41
només es pot exercir en el tràmit de la seva execució,
davant la jurisdicció civil.
Article
43. Divisió dels béns
en proindivís
1. En els procediments de separació,
divorci o nul.litat i d'execució en l'ordre civil de les
resolucions o les decisions eclesiàstiques a què fa
referència l'article 42, de matrimonis subjectes al règim
de separació de béns, qualsevol dels cònjuges
pot exercir simultàniament l'acció de divisió
de cosa comuna respecte als que tinguin en proindivís. Si
els béns afectats son més d'un i l'autoritat judicial
ho estima procedent, aquells poden ésser considerats en conjunt,
als efectes de la divisió.
2. Si la sentència dóna
lloc a l'acció de divisió de la cosa comuna, es pot
procedir a la indicada divisió dels béns en el tràmit
d'execució de la sentència.
Secció segona
Les compres amb pacte de supervivència
Les compres amb pacte de supervivència
Article
44. Règim dels béns
1. Els cònjuges que, en règim
econòmic de separació, comprin béns conjuntament
i per meitat poden pactar en el mateix títol d'adquisició
que, quan es produeixi la mort de qualsevol d'ells, el supervivent
esdevingui titular únic de la totalitat.
2. Mentre visquin els dos cònjuges,
els béns adquirits amb aquest pacte s'han de regir per les
normes següents:
a) No poden ésser alienats
ni gravats, si no és per acord de tots dos.
b) Cap dels cònjuges no pot
transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns.
c) Cal mantenir necessàriament
la indivisió dels béns.
3. En els béns comprats per
ambdós cònjuges amb pacte de supervivència,
l'adquisició de la participació del premort s'ha de
computar en l'herència d'aquest, als efectes del càlcul
de la llegítima, i, si és el cas, s'ha d'imputar en
pagament a compte de la quarta vidual.
Article
45. Incompatibilitat amb l'heretament
El pacte de supervivència
esdevé ineficaç si un dels cònjuges adquirents
ha atorgat un heretament a favor de tercers contraents o ha atorgat
un heretament pur a favor dels seus fills i l'heretament resulta
eficaç en morir l'heretant.
Article
46. Extinció
1. El pacte de supervivència
s'extingeix per:
a) L'acord dels dos cònjuges
durant el matrimoni.
b) La renúncia del supervivent.
c) La declaració de nul.litat
del matrimoni, la separació judicial, el divorci o la separació
de fet acreditada fefaentment.
d) L'adjudicació de la meitat
del bé com a conseqüència de l'embargament establert
per l'article 47.
2. Si a la mort d'un dels cònjuges
hi hagués en tràmit una demanda de separació,
de divorci o de nul.litat del matrimoni, els hereus del premort
poden prosseguir l'acció plantejada als efectes de la declaració
d'extinció del pacte de supervivència.
3. En els casos a què es
refereix l'apartat 1 i en els tipificats per l'article 45, llevat
que s'estipuli altrament, la ineficàcia i l'extinció
del pacte de supervivència determinen la cotitularitat dels
cònjuges, o del cònjuge supervivent i dels hereus
del premort, o bé del cònjuge no deutor i de l'adjudicatari
de la meitat del cònjuge deutor, en proindivís ordinari.
Article
47. Embargament
1. El creditor d'un dels cònjuges
per deutes propis o per deutes familiars pot demanar l'embargament
sobre la meitat que el deutor té sobre els béns comprats
amb pacte de supervivència.
2. L'embargament s'ha de notificar
al cònjuge que no sigui part en el litigi.
Capítol II
El règim de participació
en els guanys
Secció primera
Disposicions generals
El règim de participació
en els guanys
Secció primera
Disposicions generals
Article
48. Contingut
1. El règim econòmic
matrimonial de participació en els guanys atribueix a qualsevol
dels cònjuges, en el moment de l'extinció del règim,
el dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre durant
el temps que aquest règim hagi estat vigent.
2. Aquest règim s'ha de convenir
en capítols matrimonials i es regeix, en tot allò
que no s'hi prevegi, per les disposicions d'aquest capítol.
En darrer terme, durant la seva vigència es regeix per les
normes del règim de separació de béns, incloses
les relatives a les compres amb pacte de supervivència.
Article
49. Autonomia patrimonial constant
matrimoni
Constant matrimoni, cada cònjuge
té la propietat, el gaudi, l'administració i la lliure
disposició dels seus béns, però té el
deure d'informar adequadament l'altre de la seva gestió patrimonial.
Article
50. El pacte de participació
desigual
1. El pacte que atribueixi una participació
diferent de la meitat dels guanys solament és vàlid
si s'estableix amb caràcter recíproc i igual a favor
de qualsevol dels cònjuges.
2. La invalidesa del pacte determina
la participació en la meitat dels guanys.
Article
51. Extinció necessària
El règim de participació
en els guanys s'extingeix en tot cas per:
a) La dissolució o la declaració
de nul.litat del matrimoni.
b) La separació judicial.
c) El pacte en capítols matrimonials.
Article
52. Extinció judicial
El règim de participació
també es pot extingir anticipadament per decisió judicial,
a petició d'un dels cònjuges, quan hi concorri alguna
de les circumstàncies següents:
a) La separació de fet per
un període superior a un any.
b) L'incompliment greu o reiterat
del deure d'informar adequadament l'altre cònjuge, que estableix
l'article 49.
c) La gestió patrimonial
irregular que comprometi greument els interessos de qui sol.licita
l'extinció.
d) L'entrada del cònjuge
en una situació que comprometi greument els interessos de
qui sol.licita l'extinció.
Article
53. Efectes de la retroacció
En els supòsits en què
l'extinció sigui conseqüència d'una sentència
dictada amb ocasió de les causes establertes pels articles
51 i 52, l'extinció del règim es retrotreu al moment
de presentació de la demanda.
Secció segona
La liquidació del règim
La liquidació del règim
Article
54. Inici de la liquidació
1. Una vegada extingit el règim
de participació en els guanys, se'n fa la liquidació
als efectes de la fixació del crèdit de participació,
establint la diferència entre el patrimoni final i l'inicial
de cada cònjuge.
2. A partir del moment de l'extinció
del règim, i fins que no s'hagi determinat el crèdit
de participació que en resulti, cap cònjuge no pot
disposar dels seus béns sense el consentiment de l'altre
cònjuge o dels seus hereus o, si de cas hi manca, sense autorització
judicial, excepte en allò que constitueixi la seva activitat
normal de gestió.
Article
55. Determinació de l'actiu
Per a determinar els guanys obtinguts
per cadascun dels cònjuges s'han de comptabilitzar, segons
el valor que tinguin en el moment de la liquidació:
a) Tots els béns de cada
cònjuge que subsisteixin quan s'extingeixi el règim,
amb deducció de les obligacions i del valor dels gravàmens
constituïts en garantia dels deutes particulars de qualsevol
dels cònjuges.
b) Els béns alienats a títol
gratuït durant la vigència del règim, segons
l'estat material en el moment de l'alienació, llevat que
el cònjuge no alienant l'hagi consentida o renunciï
expressament a comptabilitzar-los. Se n'exceptuen, en tot cas, els
béns objecte de liberalitats fetes de conformitat amb l'ús
i de donacions atorgades a alguns dels fills del donant per raó
de matrimoni o per facilitar-los una ocupació.
c) Els béns alienats a títol
onerós durant la vigència del règim per tal
de disminuir fraudulentament els guanys, segons l'estat material
en el moment de l'alienació i amb independència del
preu que s'hagi fet constar, i també el valor de les obligacions
o dels gravàmens constituïts també fraudulentament.
d) Els béns destruïts
o deteriorats, en les mateixes circumstàncies indicades en
la lletra c.
Article
56. Determinació del passiu
1. Del total resultant segons l'article
55 s'han de deduir, si subsisteixen, i segons el valor que tinguin
en el moment de la liquidació:
a) Els béns que integraven
el patrimoni de cada cònjuge al començament del règim,
excepte els fruits i les rendes que hagin pogut produir, els adquirits
durant la vigència del règim per donació,
herència o llegat i els subrogats
d'uns i altres, segons l'estat material en el moment d'iniciar-se
el règim o en el moment de l'adquisició, amb deducció
de les càrregues que els afectessin en aquell moment.
b) Les quantitats procedents d'indemnitzacions
per danys corporals o morals de la persona o per pensions alimentàries
o d'invalidesa, o altres de caràcter igualment personalíssim.
c) Els deutes contrets durant la
vigència del règim per qualsevol dels cònjuges
amb vista al manteniment de les despeses familiars, encara que no
s'hagin satisfet. Aquesta deducció s'ha de fer d'acord amb
les normes de contribució a les despeses familiars.
2. Els cònjuges poden acreditar
pels mitjans legals de prova els béns que integraven llur
patrimoni en començar el règim. L'inventari practicat
per ambdós cònjuges, o per un d'ells amb la conformitat
de l'altre, es presumeix exacte.
Article
57. Determinació del crèdit
Si no hi ha un pacte vàlid
que estableixi una participació diferent, el crèdit
de participació es determina com segueix:
a) Si únicament un dels cònjuges
ha obtingut guanys, l'altre o els seus successors tenen dret a la
meitat del valor d'aquests guanys.
b) Si tots dos cònjuges han
obtingut guanys, qui n'hagi obtingut menys, o els seus successors,
tenen dret a la meitat de la diferència entre el valor dels
seus propis guanys i el dels guanys de l'altre cònjuge.
Secció tercera
Pagament del crèdit de participació
Pagament del crèdit de participació
Article
58. Forma i termini de pagament
1. El crèdit de participació
s'ha de pagar en diners. Si la persona deutora ho demana, l'autoritat
judicial pot concedir un ajornament per pagar el crèdit de
participació o la possibilitat de pagar-lo a terminis, sempre
que la petició es fonamenti en un interès atendible
i es garanteixi suficientment el deute.
2. Ni l'ajornament del pagament
ni el pagament a terminis no poden excedir els tres anys. Un cop
concedit, el crèdit de participació merita interessos
legals.
Article
59. Pagament en béns
1. No obstant el que disposa l'article
58, el crèdit de participació es pot pagar amb l'adjudicació
de béns concrets, per acord de les persones interessades.
Malgrat tot, l'adjudicació de béns en pagament pot
ésser demanada unilateralment pel deutor o deutora o pel
creditor o creditora, i l'autoritat judicial pot concedir-la si
hi ha un interès atendible.
2. Si el règim s'extingeix
per la mort d'un dels cònjuges i el supervivent té
dret a participar en els guanys, pot demanar que, en pagament del
seu crèdit de participació, se li adjudiqui l'habitatge
conjugal. Si el valor de l'habitatge fos superior al del crèdit
de participació, l'adjudicatari ha de pagar la diferència
en diners.
Article
60. Actes en frau del crèdit
1. Si el deutor o deutora no té
béns suficients per a satisfer el crèdit de participació,
el creditor o creditora pot demanar la rescissió de les alienacions
fetes per aquell o aquella a títol gratuït i sense el
seu consentiment durant la vigència del règim, llevat
de les fetes a favor dels fills per raó de matrimoni o per
facilitar-los una ocupació, i també les fetes a títol
onerós en frau del seu dret.
2. Aquestes accions caduquen al
cap de quatre anys des de l'extinció del règim i no
son procedents quan els béns estiguin en poder de terceres
persones adquirents a títol onerós i de bona fe.
3. El creditor o creditora o els
seus successors poden demanar l'anotació de la demanda de
reclamació del crèdit de participació en els
registres públics corresponents.
Capítol III
L'associació a compres i millores
L'associació a compres i millores
Article
61. Règim
1. L'associació a compres
i millores, pròpia del Camp de Tarragona i d'altres comarques,
exigeix pacte exprés en capítols matrimonials.
2. En tot allò que no regulin
els pactes de la constitució del règim ni aquest capítol,
l'associació a compres i millores es regeix pel costum de
la comarca i, si no n'hi ha, per les disposicions del règim
de participació en els guanys, en la mesura que ho permeti
la seva naturalesa específica.
3. Cada cònjuge pot associar
l'altre a les compres i les millores que faci durant el matrimoni.
També es pot establir l'associació
amb caràcter recíproc o associant als cònjuges
llurs ascendents, tant si els han fet heretament com si no.
4. S'entén per compres els
béns que, constant l'associació, adquireixi qualsevol
de les persones associades a títol onerós o obtingui
per la seva professió, la seva indústria o el seu
treball.
5. Es consideren millores els augments
de valor dels béns de qualsevol persona associada deguts
a impenses útils, inversions en pagament de deutes o llegítimes
i redempció de censos i censals.
Article
62. Administració
1. L'administració de l'associació
a compres i millores correspon a la persona associada que s'indiqui
en els capítols. Si no hi ha designacions, correspon a tots
els associats.
2. L'administrador únic de
l'associació, si escau, pot, amb la seva sola intervenció,
disposar a títol onerós dels béns que la constitueixen,
però no fiançar en nom de l'associació, si
no és per a profit de la família.
3. Els deutes particulars de cada
persona associada graven exclusivament la seva part.
Article
63. Liquidació
La liquidació dels guanys
de cada persona associada es refereix al moment de la seva mort
o de l'extinció del règim i es pot efectuar amb diners
o amb altres béns de l'associació.
Capítol IV
L'agermanament o pacte de mig per
mig
L'agermanament o pacte de mig per
mig
Article
64. Règim
1. L'agermanament o pacte de mig
per mig, propi del dret de Tortosa, s'ha de convenir en capítols
matrimonials, abans o després de la celebració del
matrimoni.
2. En allò que no prevegin
els pactes de la constitució del règim, és
aplicable el costum del lloc i, si manca aquest, les normes generals
del règim de comunitat de béns.
3. La comunitat inclou tots els
béns que tinguin els cònjuges en casar-se o en el
moment de convenir el pacte d'agermanament, els que adquireixin
per qualsevol títol mentre el matrimoni subsisteixi i els
guanys o lucres de tota mena que obtinguin durant la unió.
4. Qualsevol dels cònjuges
pot exigir sempre que en la inscripció dels béns o
dels drets adquirits per l'altre es faci constar que formen part
de l'agermanament.
5. L'administració de la
comunitat correspon a ambdós cònjuges.
6. La liquidació de l'agermanament
s'ha de fer adjudicant per meitat els béns que inclogui entre
els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els
hereus del premort.
Capítol V
El pacte de convinença o mitja
guadanyeria
El pacte de convinença o mitja
guadanyeria
Article
65. Règim
1. La convinença, o mitja
guadanyeria, associació coneguda a la Vall d'Aran, requereix
pacte exprés en capítols matrimonials.
2. En tot allò que no sigui
previst en els pactes de la constitució del règim
ni en aquest article, s'han d'aplicar el costum de la Vall d'Aran
i el capítol X del privilegi anomenat de la Querimònia.
3. Aquest conveni també pot
ésser establert amb el pare i la mare del fill o de la filla,
i àdhuc amb estranys, pactant que els béns guanyats
i els que es guanyaran quedaran en comunitat mentre subsisteixi
l'associació.
4. Els cònjuges han de contribuir
per parts iguals al sosteniment de les despeses derivades del règim
i el govern de la casa i han de dividir, a la mort d'un d'ells dos,
si no hi ha fills, els guanys i els augments.
Capítol VI
El règim de comunitat de béns
El règim de comunitat de béns
Article
66. Contingut
1. En el règim de comunitat
de béns, tots els béns dels cònjuges esdevenen
comuns i els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol
dels cònjuges els son atribuïts per meitat, llevat que
es pacti altrament.
2. El règim de comunitat
de béns s'ha de convenir en capítols matrimonials
i es regeix, en tot allò que no s'hi estableixi, per les
disposicions d'aquest capítol.
Article
67. Béns comuns
1. son comuns, llevat el que disposa
l'article 68, tots els béns i els drets que tinguin els cònjuges
en el moment de convenir el règim de comunitat de béns,
els que adquireixin per qualsevol títol durant el matrimoni
i els guanys o lucres de tota mena que n'obtinguin.
2. Si no hi ha pacte en contra,
els fruits i els productes dels béns privatius de cada cònjuge,
si n'hi ha, son béns comuns.
3. Qualsevol dels cònjuges
pot demanar que, en la inscripció dels béns o dels
drets adquirits per l'altre, es faci constar que forma part de la
comunitat.
Article
68. Béns privatius
1. son béns privatius de
cada cònjuge:
a) Aquells als quals s'atribueixi
aquesta condició en capítols.
b) Els adquirits per donació,
herència o llegat.
c) Els adquirits amb clàusula
reversional o gravats de restitució fideïcomissària.
d) Els adquirits per subrogació
real d'altres béns privatius.
e) Les quantitats procedents d'indemnitzacions
per danys morals.
f) Els necessaris per a l'exercici
de la professió i la roba i els objectes d'ús personal
que no siguin d'un valor extraordinari.
2. L'exclusió d'un bé
o d'un dret de la comunitat només es pot oposar a terceres
persones des que consti en els registres públics o des que
la tercera persona coneix la condició privativa.
Article
69. Gestió
1. Si no hi ha pacte, l'administració
dels béns comuns correspon a tots dos cònjuges.
2. Qualsevol dels cònjuges
pot contreure obligacions amb càrrec a la comunitat i disposar
dels béns comuns en atenció al sosteniment de les
despeses familiars a què fa referència l'article 4.
Per als altres actes, cal l'actuació conjunta o la d'un d'ells
amb el consentiment de l'altre.
3. Si un dels cònjuges exerceix
una professió, indústria o comerç, i ho fa
valent-se de béns comuns amb el consentiment de l'altre,
pot realitzar tot sol i en relació amb béns mobles
els actes, fins i tot de disposició, que siguin conseqüència
de l'exercici normal d'aquelles activitats.
Article
70. Disposició dels béns
comuns
Si no hi ha pacte, els actes de
disposició dels béns comuns requereixen el consentiment
d'ambdós cònjuges o, si manca el consentiment d'un,
l'autorització judicial que es pot atorgar en interès
de la família, o si hi concorre una altra causa justa.
Article
71. Règim dels béns
privatius
1. Cadascun dels cònjuges
administra i disposa dels béns privatius amb independència
de l'altre.
2. Els béns comuns no responen
dels deutes contrets per qualsevol dels cònjuges, derivats
de la tinença i l'administració dels béns privatius,
llevat del cas d'insuficiència dels béns privatius
del cònjuge deutor. En aquest cas, la persona creditora pot
demanar l'embargament dels béns comuns, que ha d'ésser
notificat a l'altre cònjuge, el qual pot exigir la dissolució
de la comunitat i que l'embargament tingui lloc sobre la meitat
corresponent al cònjuge deutor.
Article
72. Atenció de les despeses
familiars
En el règim de comunitat
de béns, els béns comuns responen preferentment pels
deutes contrets en atenció al manteniment de les despeses
familiars i, si no son suficients, s'aplica el que estableix l'article
5 en matèria de responsabilitat per aquestes despeses.
Article
73. Extinció del règim
El règim de comunitat de
béns s'extingeix en tot cas per:
a) La dissolució o la declaració
de nul.litat del matrimoni.
b) La separació judicial.
2. El règim de comunitat
també es pot extingir anticipadament per decisió judicial,
a petició d'un dels cònjuges, quan hi concorri alguna
de les circumstàncies següents:
a) La separació de fet per
un període superior a dos anys.
b) La gestió patrimonial
irregular que comprometi greument els interessos de la família.
Article
74. Determinació i valoració
dels béns
1. Als efectes de la divisió
de la comunitat, la determinació dels béns comuns
i dels béns privatius es fa amb referència al temps
de la dissolució.
2. Els béns comuns que es
posseeixin en el moment de la dissolució de la comunitat
es computen segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la
liquidació.
Article
75. Divisió dels béns
comuns
1. En el cas d'extinció de
la comunitat, els béns comuns es divideixen entre els cònjuges
o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort a
parts iguals, llevat que s'hagi convingut altrament.
2. En el supòsit regulat
per l'apartat 1, si l'habitatge conjugal i els seus mobles d'ús
ordinari tenen la condició de béns comuns, el cònjuge
supervivent pot demanar que li sigui atribuïda la propietat
d'aquests béns en pagament de la seva quota. Si el valor
és superior al valor de la seva quota, l'adjudicatari ha
de pagar la diferència en diners.
3. En la divisió, els cònjuges
poden recuperar els béns que abans de l'inici del règim
de comunitat eren de la seva propietat i que subsisteixin en el
moment de l'extinció, segons l'estat inicial. Els altres
béns i les millores fetes en els béns aportats s'inclouen
en la divisió de la comunitat i, si el valor d'aquells béns
és superior al valor de la quota, l'adjudicatari també
ha de pagar la diferència en diners.
TÍTOL III
Els efectes de la nul.litat del matrimoni,
del divorci i de la separació judicial
Article
76. Aspectes objecte de regulació
1. En els casos de nul.litat del
matrimoni, de divorci o de separació judicial, si hi ha fills
sotmesos a la potestat del pare i de la mare, cal establir:
a) Aquell amb qui han de conviure
els fills, i també, si és el cas, el règim
de visites, d'estada i de comunicació amb el pare o la mare
amb qui no convisquin.
b) La forma com ha d'ésser
exercida la potestat dels fills, en els termes que estableix l'article
139.
c) La quantitat que pel concepte
d'aliments dels fills, d'acord amb l'article 143, correspongui satisfer
al pare o a la mare i la periodicitat i la forma de pagament.
d) Les normes per a l'actualització
dels aliments i, si és el cas, les garanties per a assegurar-ne
el pagament.
2. Si hi ha fills majors d'edat
o emancipats que convisquin amb un dels progenitors i que no tinguin
ingressos propis, s'han de fixar els aliments que corresponguin
en els termes que estableix l'article 259.
3. Els altres aspectes que s'han
de regular, d'acord amb les circumstàncies de cada cas, son
els següents:
a) L'atribució de l'ús
de l'habitatge familiar, amb el parament corresponent, i, si és
el cas, de les altres residències.
b) La pensió compensatòria
o els aliments, que, si és el cas, correspongui satisfer
a un dels cònjuges en favor de l'altre.
c) La forma, si correspon, com els
cònjuges continuen contribuint a les despeses familiars.
d) Les normes per a l'actualització
dels aliments i de la pensió compensatòria i, si és
el cas, les garanties per a assegurar-ne el pagament.
e) La liquidació, si és
el cas, del règim matrimonial i la divisió dels béns
comuns, d'acord amb el que estableix l'article 43.
Article
77. Conveni regulador
Quan la nul.litat del matrimoni,
el divorci o la separació legal siguin instats per ambdós
cònjuges de comú acord o per un d'ells amb el consentiment
de l'altre, la demanda o l'escrit inicial ha d'anar acompanyat d'una
proposta de conveni regulador, on es determinin els aspectes indicats
per l'article 76.
Article
78. Aprovació judicial
1. El conveni regulador esmentat
per l'article 77 ha d'ésser aprovat judicialment, llevat
en allò que sigui perjudicial per als fills. En aquest cas,
l'autoritat judicial ha d'indicar els punts que han d'ésser
objecte de modificació i fixar-ne el termini.
2. Si els cònjuges no duen
a terme la modificació demanada o si aquesta tampoc no pot
ésser aprovada pels mateixos motius a què fa referència
l'apartat 1, el jutge o jutgessa ho resol.
Article
79. Manca de conveni regulador
1. En els casos de nul.litat del
matrimoni, de divorci o de separació judicial sol.licitada
per un de sol dels cònjuges sense consentiment de l'altre,
l'autoritat judicial resol directament sobre els aspectes indicats
per l'article 76.
2. Si, ateses les circumstàncies
del cas, l'autoritat judicial considera que els aspectes indicats
en l'article 76 encara poden ésser resolts mitjançant
acord, pot remetre les parts a una persona o una entitat mediadora
amb la finalitat que intentin resoldre les diferències i
que presentin una proposta de conveni regulador, a la qual, si s'escau,
s'aplica el que disposa l'article 78.
Article
80. Modificació
1. Les mesures establertes per la
sentència poden ésser modificades, en atenció
a circumstàncies sobrevingudes, mitjançant resolució
judicial posterior.
2. El conveni regulador o la sentència
poden preveure anticipadament les modificacions pertinents.
Article
81. Via de constrenyiment
Les prestacions establertes per
la sentència poden ésser exigides per la via de constrenyiment.
Article
82. Cura dels fills
1. La nul.litat del matrimoni, el
divorci o la separació judicial no eximeixen el pare i la
mare de les seves obligacions envers els fills, d'acord amb el que
es disposa en el títol VI.
2. A l'hora de decidir sobre la
cura dels fills i els altres aspectes a què fa referència
l'article 76, l'autoritat judicial ha de tenir en compte preferentment
l'interès dels fills i, abans de resoldre, ha d'escoltar
els de dotze anys o més, i els de menys, si tenen prou coneixement.
Article
83. Ús de l'habitatge familiar
1. L'ús de l'habitatge familiar,
amb el seu parament, s'atribueix en la forma convinguda pels cònjuges,
llevat que aquesta resulti perjudicial per als fills, a criteri
de l'autoritat judicial, que resol
aquesta qüestió.
2. Si manca acord o si aquest és
rebutjat, a criteri del jutge o jutgessa, ateses les circumstàncies
del cas, decideix, pel que fa a l'habitatge familiar, en els termes
següents:
a) Si hi ha fills, l'ús s'atribueix,
preferentment, al cònjuge que en tingui atribuïda la
guarda, mentre duri aquesta. Si la guarda dels fills es distribueix
entre els cònjuges, resol l'autoritat judicial.
b) Si no hi ha fills, se n'atribueix
l'ús al cònjuge que en tingui més necessitat.
L'atribució té lloc amb caràcter temporal,
mentre duri la necessitat que l'ha motivada, sens perjudici de pròrroga,
si és el cas.
3. El dret d'ús regulat en
aquest article és inscriptible en el Registre de la Propietat.
Article
84. Pensió compensatòria
1. El cònjuge que, com a
conseqüència del divorci o de la separació judicial,
vegi més perjudicada la seva situació econòmica
i, en el cas de nul.litat, només quant al cònjuge
de bona fe, té dret a rebre de l'altre una pensió
compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què
gaudia durant el matrimoni, ni el que pugui mantenir el cònjuge
obligat al pagament.
2. Per a fixar la pensió
compensatòria, l'autoritat judicial ha de tenir en compte:
a) La situació econòmica
resultant per als cònjuges com a conseqüència
de la nul.litat, del divorci o de la separació judicial i
les perspectives econòmiques previsibles per a un i altre.
b) La durada de la convivència
conjugal.
c) L'edat i la salut d'ambdós
cònjuges.
d) Si és el cas, la compensació
econòmica regulada per l'article 41.
e) Qualsevol altra circumstància
rellevant.
3. La pensió compensatòria
ha d'ésser disminuïda si qui la percep passa a millor
fortuna o qui la paga passa a pitjor fortuna.
4. A petició de part, la
sentència pot establir les mesures pertinents per a garantir
el pagament de la pensió i pot fixar els criteris objectius
i automàtics d'actualització dinerària.
Article
85. Pagament de la pensió compensatòria
1. La pensió compensatòria
s'ha de pagar en diners i per mensualitats avançades.
2. En qualsevol moment, per acord
dels cònjuges o, si manca aquest, per resolució judicial,
el cònjuge obligat al pagament de la pensió compensatòria
pot substituir aquesta pel lliurament de béns en domini o
en usdefruit.
Article
86. Extinció del dret
1. El dret a la pensió compensatòria
s'extingeix:
a) Per millora de la situació
econòmica del cònjuge creditor, que deixi de justificar-la
o per empitjorament de la situació econòmica del cònjuge
obligat al pagament que justifiqui l'extinció.
b) Per matrimoni del cònjuge
creditor o per convivència marital amb una altra persona.
c) Per la defunció o per
la declaració de mort del cònjuge creditor.
d) Pel transcurs del termini pel
qual es va establir.
2. El dret a la pensió compensatòria
no s'extingeix per mort del cònjuge obligat a prestar-la,
per bé que els seus hereus poden demanar-ne la reducció
o l'exoneració si la rendibilitat dels béns de l'herència
no resulta suficient per a fer-ne el pagament.