I. Finalitat de la Llei
El Parlament de Catalunya, en la
sessió plenària tinguda el 29 d'abril de 1981, va
disposar la creació, en el si de la Comissió de Justícia,
Dret i Seguretat Ciutadana, d'una ponència conjunta, amb
l'objectiu d'elaborar una proposició de llei d'adequació
de la Compilació del dret civil especial de Catalunya a la
realitat actual.
La Ponència va establir un
calendari de treball basat en l'establiment de dues etapes ben definides:
la primera, dedicada a l'adaptació de la Compilació
a la Constitució espanyola del 1978, i la
segona, a l'adequació d'aquest
cos legal a les necessitats actuals de la societat i a la realitat
catalana d'avui.
El primer objectiu es va complir
amb la promulgació de la Llei 13/1984, del 20 de març,
de modificació de la Compilació del dret civil especial
de Catalunya, que, des d'aleshores, passà a denominar-se
Compilació del dret civil de Catalunya, i amb el Decret legislatiu
1/1984, del 19 de juliol, pel qual es va aprovar el text refós
d'aquest cos legal.
Però, com expressament es
feia constar en l'exposició de motius d'aquella Llei, la
consecució del segon objectiu requeria una tasca molt més
complexa, que havia de completar-se amb una consideració
aprofundida de la incidència del dret civil català
en el si de la nostra societat.
L'estudi d'aquesta incidència
es va dur a terme durant el Simposi de Dret Civil de Catalunya,
convocat pel Departament de Justícia, amb motiu de la celebració
dels vint-i-cinc anys de la Compilació. El Simposi, que va
comptar amb la participació de tots els estaments del món
jurídic català, va tenir lloc els anys 1985 i 1986.
Després, a partir dels avantprojectes
de llei elaborats pel Departament de Justícia i aprovats
pel Govern, el Parlament de Catalunya ha efectuat una intensa tasca
legislativa per a l'assoliment d'aquell segon objectiu d'adequació
del dret civil català a la realitat social catalana d'avui.
La Compilació del dret civil
de Catalunya dedicava noranta-un articles al dret de família,
dividits en quatre títols: el primer, sobre la filiació;
el segon, sobre l'adopció (un sol article); el tercer, sobre
el règim econòmic conjugal, i l'últim, sobre
els heretaments, situats ara, més adequadament, en el si
del dret successori.
La migradesa d'aquesta regulació
no responia a la riquesa del dret que regia a Catalunya això
sí, cada vegada més oblidat, sinó a les circumstàncies
especials en què es va promulgar la Compilació.
Per això, la reforma i el
desenvolupament d'aquest text exigeixen un esforç legislatiu
considerable, que s'ha dut a terme segons la tècnica de les
lleis especials, que, a més de comptar amb el precedent de
l'obra legislativa del Parlament català de l'època
de la Segona República, ha permès resoldre les situacions
que més necessitaven una reforma urgent, sense sotmetre-les
a la demora inherent a tota empresa codificadora.
Cal tenir present que aquesta tècnica
ha estat utilitzada sempre amb el propòsit que, arribat el
moment oportú, les lleis especials aprovades s'haurien de
refondre en un text codificat per a cada una de les branques cabdals
del nostre dret: el de família, el de successions i el patrimonial,
comprensiu, aquest darrer, en termes generals, de les matèries
de què tracten els llibres tercer i quart de la Compilació;
susceptibles, a més, aquests tres textos, de refondre's altra
vegada en un cos legal unitari: el Codi de dret civil de Catalunya.
Seguint aquesta metodologia, el
Codi de successions per causa de mort va ser aprovat pel Parlament
de Catalunya per la Llei 40/1991, del 30 de desembre.
Les lleis especials en matèria
de dret de família que han estat aprovades pel Parlament,
seguint l'ordre cronològic, es relacionen tot seguit:
Llei 7/1991, del 27 d'abril, de
filiacions.
Llei 37/1991, del 30 de desembre,
sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció,
modificada per la Llei 8/1995, del 27 de juliol, d'atenció
i protecció dels infants i els adolescents.
Llei 39/1991, del 30 de desembre,
de la tutela i institucions tutelars.
Llei 8/1993, del 30 de setembre,
de modificació de la Compilació en matèria
de relacions patrimonials entre cònjuges.
Llei 10/1996, del 29 de juliol,
d'aliments entre parents.
Llei 11/1996, del 29 de juliol,
de modificació de la Llei 39/1991, del 30 de desembre.
Llei 12/1996, del 29 de juliol,
de la potestat del pare i de la mare.
Atès que els heretaments
han estat situats dins el dret successori, aquesta vasta obra legislativa
conté totes les institucions jurídiques de caràcter
familiar, amb la inclusió dels efectes de la nul.litat del
matrimoni, del divorci i de la separació judicial, susceptibles
de regulació legal, llevat de les que la Constitució
espanyola reserva expressament a l'Estat, és a dir, les relacions
juridicocivils relatives a les formes del matrimoni i les referents
a algún àmbit no reservat, que s'han deixat momentàniament
de banda per raons d'oportunitat.
Un cop establert això, ha
arribat el moment de la refosa de tota aquesta obra legislativa
en un cos legal unificat, finalitat a la qual respon aquesta Llei
del Codi de família.
II. Principis d'aquesta Llei
Aquesta Llei substitueix tota la
legalitat anterior en matèria d'institucions familiars i,
per tant, la normativa fins ara vigent de la Compilació i
les lleis especials abans relacionades, que queden refoses en el
text codificat.
La nova regulació és,
naturalment, respectuosa amb la Constitució espanyola; amb
els principis clàssics del dret familiar català, susceptibles
d'adequar-se a la gran transformació que ha experimentat
la família catalana en el curs del segle que finalitza; amb
el text de la Compilació, i, molt particularment, amb les
anomenades lleis especials que el Parlament ha aprovat. Conté,
també, totes les innovacions que reclama la societat catalana
d'avui.
La Constitució espanyola,
concretament l'article 39, assegura la protecció social,
econòmica i jurídica de la família, però
no desenvolupa aquesta protecció més enllà
dels fills, iguals davant la llei, i de les mares, al marge de llur
estat civil, i també respecte a les persones que pretenen
encapçalar una família formant una parella unida en
matrimoni, institució garantida per l'article 32 del text
constitucional.
Igualment, el dret català
ha considerat sempre la família la institució social
bàsica i la primera cèl.lula de la societat.
Però el vigor que el nostre
dret ha conferit a la institució familiar i el sentit proteccionista
que hi impera han estat tothora compatibles amb el reconeixement
de la personalitat individual i de la màxima llibertat de
les persones que en formen part.
Aquesta Llei es mostra plenament
fidel a tots aquests principis. El propòsit de protecció
de la família i de les finalitats que li incumbeixen es posa
en relleu al llarg de totes les institucions que regula, com es
desprèn, entre altres, de les normes que limiten la disponibilitat
de l'habitatge familiar; de la fixació dels deures del pare
i de la mare envers els fills, que caracteritzen la relació
paternofilial; del favor filii; de la possibilitat de substituir
la intervenció judicial per l'acord dels dos parents més
pròxims del fill o filla per a resoldre els desacords ocasionals
del pare i la mare; de la prevalença d'aquests, en la delació
de la tutela, respecte a la judicial; o de la reimplantació
facultativa del consell de tutela, dins l'organisme tutelar.
El respecte d'aquesta Llei pel principi
de l'autonomia de la voluntat s'evidencia amb el manteniment de
la llibertat del pacte en l'elecció del règim econòmic
matrimonial, i en l'aplicació, com a supletori, del de separació
de béns. Aquest règim ha funcionat pacíficament
a Catalunya durant molts anys, fins i tot després de caure
en desús el sistema dotal, i es compagina perfectament amb
la progressiva incorporació de la dona en el món del
treball.
Es manté com a factor correctiu,
ja incorporat en la Llei 8/1993, del 30 de setembre, la possibilitat
que el cònjuge que ha treballat desinteressadament per a
la casa o per a l'altre cònjuge pugui obtenir una compensació
econòmica en les situacions de crisi del matrimoni i, per
tant, de possibles enfrontaments separació, divorci i nul.litat,
com a mesura de protecció de la part més dèbil.
En aquest mateix marc del respecte
de l'autonomia de la voluntat pot incardinar-se la institució
de l'autotutela, segons la qual qualsevol persona amb plena capacitat
d'obrar pot designar i establir les condicions del seu organisme
tutelar, en previsió d'una futura declaració d'incapacitat.
Aquesta Llei també recull
de la Compilació les regulacions dels règims econòmics
matrimonials, encara en vigor, propis d'algúnes comarques
de Catalunya. Això constitueix una mostra de la seva fidelitat
a un altre tret característic del nostre ordenament jurídic,
com és el predicament de què sempre han gaudit el
costum i el respecte pels drets locals.
Aquesta és també una
llei innovadora. A més de les moltes innovacions que contenen
les lleis especials objecte de la present refosa, i que ara s'hi
mantenen, se n'hi han introduït d'altres, ja mencionades abans
o que ho seran després en el curs d'aquest preàmbul.
És, finalment, digna de menció
l'eliminació de la regulació del dot, de la tenuta,
de l'esponsalici o escreix, del tantumdem, de l'aixovar i del cabalatge
i del pacte d'igualtat de béns i guanys, del tractament residual
dels quals s'ocupa la disposició transitòria segona
de la Llei.
Aquesta Llei és majoritàriament
respectuosa amb la normativa de les lleis que son objecte de la
refosa i fidel, per tant, a llurs principis inspiradors, sens perjudici,
però, dels ajustaments terminològics necessaris i,
en algúns casos de fons, de les supressions i les addicions
noves, aconsellables, sens dubte, a l'hora d'establir un text plenament
actualitzat.
III. Estructura i contingut d'aquesta
Llei
Aquesta Llei està formada
per dos-cents setanta-dos articles, una disposició addicional,
sis disposicions transitòries i quatre disposicions finals.
El text consta de vuit títols,
dividits en capítols que, quan cal, es divideixen en seccions.
Els títols son els següents:
I. Els efectes del matrimoni.
II. Els règims econòmics
matrimonials.
III. Els efectes de la nul.litat
del matrimoni, del divorci i de la separació judicial.
IV. La filiació.
V. L'adopció.
VI. La potestat del pare i de la
mare.
VII. La tutela i les altres institucions
tutelars.
VIII. Els aliments entre parents.
El Títol I, relatiu al matrimoni
i als seus efectes, conté uns preceptes generals d'introducció
i una regulació de les relacions personals entre els cònjuges
que no figuraven en el dret propi de Catalunya o hi figuraven de
manera dispersa.
A més de la novetat que representa
l'intent de desjudicialitzar els desacords entre els cònjuges,
preveient la intervenció facultativa de determinats familiars,
s'ha aclarit l'obligació de contribuir a les càrregues
de la família de tots els qui viuen sota un mateix sostre.
Quant a la resta, es manté,
com ja s'ha exposat, la necessitat del consentiment del cònjuge
no titular
o, si de cas hi manca, de l'autoritat
judicial per a la disposició de l'habitatge familiar, i,
també, sense Pàgina principal del Projecte Norma civil
alteracions significatives, la normativa vigent en matèria
de contractació entre cònjuges, drets viduals, donacions
per raó del matrimoni fora dels capítols matrimonials
i la regulació d'aquests.
La referència, com és
natural, es troba en la Compilació i en la Llei 8/1993, del
30 de setembre, de modificació de la Compilació en
matèria de relacions patrimonials entre cònjuges.
El Títol II regula els règims
econòmics matrimonials, mantenint el sistema de llibertat
de pacte i, supletòriament, prenent també com a pauta
el dret en vigor, el de separació de béns, amb la
compensació econòmica per raó del treball desinteressat,
introduïda en el nostre ordenament jurídic per la Llei
8/1993.
En relació amb aquest correctiu,
s'estableixen dues particularitats: primera, que la reclamació
de la indemnització pretesa s'ha de formular en el primer
procediment en què es demani la separació, el
divorci o la nul.litat del matrimoni
i, en els casos de nul.litat canònica o de dispensa pontifícia,
en el tràmit d'execució civil, i, segona, que el dret
a aquesta compensació és compatible amb els altres
drets de caràcter econòmic que puguin correspondre
al cònjuge que en surt beneficiat, si bé serà
tingut en compte en la fixació quantitativa d'aquests.
Constitueix una altra innovació
interessant la possibilitat de demanar, per raons d'economia processal,
en aquells procediments o en els tràmits indicats, la divisió
dels béns tinguts pels cònjuges en indivisió.
A part del règim de separació
de béns, es recullen de la Compilació les regulacions
de l'associació a compres i millores, del Camp de Tarragona;
el pacte de convinença o mitja guadanyeria, de la Vall d'Aran;
l'agermanament o pacte de mig per mig, del dret de Tortosa, i, respectant
els criteris de l'esmentada Llei 8/1993, es regula el règim
de participació en els guanys i el règim de comunitat,
que tanca la normativa dels règims econòmics matrimonials.
En el Títol III s'introdueixen
els efectes de la nul.litat del matrimoni, del divorci i de la separació
judicial.
Efectivament, l'article 149.1.8
de la Constitució no reserva aquestes matèries a l'Estat,
les quals estan clarament incloses en l'article 9 de l'Estatut.
De fet, el Parlament ja ha legislat en matèria relativa als
efectes de la separació, la nul.litat i el divorci, sense
cap veu que en qüestioni la competència. Aquesta Llei
refon i completa aquesta legislació, com ara en la indemnització
compensatòria (actual article 23 de la Compilació),
els aliments entre parents i la potestat del pare i de la mare.
La regulació de la mateixa
nul.litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial
sembla, efectivament, inadequada conjunturalment, però els
efectes personals i econòmics, regulats ja en part, no presenten
cap inconvenient d'oportunitat. Es tracta, ni més ni menys,
d'exercir les nostres competències per desenvolupar i millorar
el dret civil de Catalunya.
La filiació es concep d'una
manera global, tot comprenent la biològica o per naturalesa
i l'adoptiva.
La filiació per naturalesa
es regula específicament en el títol IV, i es pren
com a referència el que disposa actualment la Llei 7/1991,
del 27 d'abril, de filiacions.
Es mantenen, en conseqüència,
els principis rectors en què va inspirar-se aquesta normativa
i, per tant, el de la lliure investigació de la paternitat
i la maternitat, amb tota classe de proves, reconegut
històricament en el dret
català des de l'edat mitjana; el del favor filii, sense discriminació
tant si es tracta d'un fill o filla dins el matrimoni com fora d'aquest;
la inclusió, dins la filiació per naturalesa, de la
que deriva de les tècniques modernes de la fecundació
assistida, compresa la fecundació post mortem.
És d'interès remarcar,
també, que el període previst en aquella Llei per
a la impugnació de la paternitat, matrimonial o no matrimonial,
serà ara de dos anys comptadors a partir del descobriment
de les proves en què es fonamenti la impugnació, o
de les altres circumstàncies ja previstes en l'esmentada
Llei.
El títol V regula la filiació
adoptiva, separadament de la filiació per naturalesa per
raons sistemàtiques i perquè l'existència,
al costat de la família adoptiva, de la família per
naturalesa introdueix un element diferenciador que justifica un
tractament legal independent.
No obstant això, i com sigui
que aquesta regulació pren per base la Llei 37/1991, del
30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats
i de l'adopció, es manté íntegrament el principi
d'equiparació absoluta entre la filiació per naturalesa
i la filiació adoptiva.
D'aquesta Llei no s'ha recollit
finalment la part de protecció de les persones menors, principalment
perquè, d'una banda, és una matèria en la qual
la gran intervenció de l'Administració fa que sigui
una regulació subjecta a més modificacions que les
normes civils simples i, de l'altra, perquè en aquests moments
ja s'ha vist la necessitat que es modifiqui en tota la part que
regula la intervenció de l'Administració en l'adopció
de les persones menors desemparades; una modificació, tanmateix,
que requereix un consens social ampli, i és precipitat plantejar-la
en aquests moments.
El Títol VI regula la potestat
del pare i de la mare, denominació que substitueix la de
"pàtria potestat", emprant una terminologia més adequada
als temps i a la realitat actual, en què la titularitat i
l'exercici d'aquesta potestat és normalment compartida pel
pare i per la mare.
Aquesta regulació, com ja
s'ha indicat, constitueix una novetat en el nostre ordenament civil,
que mai no havia tractat sistemàticament aquesta institució,
i es fa ara d'acord amb la Llei 12/1996, del 29 de juliol, de la
potestat del pare i de la mare.
Es manté, doncs, el plantejament
favorable a la presència del fill o filla en les preses de
decisions, especialment a partir dels dotze anys, i se'n facilita
l'autonomia patrimonial, ja que, més enllà de l'emancipació
formal, hom reconeix la intervenció del fill o filla en aquest
àmbit, el qual, a partir dels setze anys, administra els
béns adquirits amb la seva activitat, pot substituir les
autoritzacions judicials i, en lògica contrapartida, contribueix
a les despeses familiars.
El Títol VII regula la tutela
i la curatela, seguint la pauta de la normativa de la Llei 39/1991,
del 30 de desembre, i la Llei 11/1996, del 29 de juliol, però
amb algúnes particularitats que cal posar en relleu.
El sistema de tutela familiar, basat
en la prevalença de la voluntat del pare i de la mare en
la designació de la persona que ha d'exercir la tutela, com
a concreció del principi més ampli de llibertat civil,
que ha inspirat tradicionalment el model de tutela vigent a la societat
catalana, es modifica segons la supressió de la figura del
protutor, que no havia arrelat; es perfila el sistema de rendició
de comptes de la tutela, i es reforça amb la creació
facultativa del consell de tutela, que es pot establir en els casos
de tutela deferida per la mateixa persona a tutelar o pel pare i
la mare d'aquesta. El consell substitueix, en algúns casos,
la intervenció judicial en el control de l'actuació
de la persona que exerceix la tutela i pot concedir l'autorització
per a determinats actes que, en un altre cas, requereixen la judicial.
Finalment, es canvia la denominació
del Registre de Tuteles i Autotuteles pel de Registre de Nomenaments
Tutelars no Testamentaris, que s'ajusta més a la seva funció,
i es preveu la preceptiva comunicació al jutjat on es va
constituir la tutela dels esdeveniments més importants del
funcionament del consell de tutela, en els casos en què s'hagi
creat aquest òrgan.
A l'últim, el Títol
VIII regula l'obligació de prestació d'aliments entre
parents una altra novetat en el nostre ordenament jurídic
modern, d'acord amb la normativa de la Llei 10/1996, del 29 de juliol,
d'aliments entre parents.
En definitiva, aquesta Llei conté
una normativa completa i autònoma de totes les institucions
pròpies del dret de família, amb la sola excepció,
per les raons ja dites, de les relacions juridicocivils relatives
a les formes del matrimoni.
La Llei substitueix, per consegüent,
tot el dret de família vigent fins ara a Catalunya, i l'engloba
en un sol text, degudament harmonitzat i modernitzat, d'acord amb
les necessitats i la realitat de la societat
catalana d'avui.